Història

print pdf
La tradició dóna com a probable origen del poble de La Masó l'agrupació al llarg del temps de diferents masos que es trobaven enmig de les hortes.
 
Una altra versió diu que l'origen del poble es troba en la instal.lació d'unes cases d'observació per part del marquès del Rourell per vigilar la sèquia que travessava el terme de la Masó i que conduïa les aigües del Francolí a la veïna població. Sens dubte, aquestes primeres cases serien llocs d'observació on vivien els soldats i les seves famílies.
 
Les primeres notícies documentals sobre aquestes terres daten del 1160, referents a l'antic terme del Codony, que comprenia els actuals termes del Morell, La Masó, el Milà i Vilallonga.
 
Acabada la reconquesta del Camp de Tarragona, el Codony fou repartit, entre d'altres senyors, al Monestir de Santes Creus, a l'Orde de l'Hospital i a l'Orde del Temple.
 
Segons un article de l'historiador Robert Vallverdú, el rei Alfons I cedí les terres que comprenien el terme de la Masó a Ramon de Montcada, l'any 1176, el qual al cap de pocs mesos les va passar al Monestir de Santes Creus, en pagament d'un deute.
 
Al poc temps de la cessió començaren els primers conflictes entre l'església i el Monestir per raó dels respectius drets. Al cap de deu anys se signà una concòrdia pels cobraments de les dècimes i primícies.
 
Segons la historiadora Carme Plaza, després de la Reconquesta l'Orde del Temple arreplegà una part del Codony gràcies a la donació del Mas de Bellestar feta per Berenguer de Molnells, el qual ingressà a l'Orde cap al 1162, havent-la rebut el 1157. Segons els límits esmentats a la donació, sembla ser que la Masó hi era compresa.
 
En anys successius, l'Orde anà ampliant el seu patrimoni. A partir de 1181 es parla ja d'una sotspreceptoria organitzada, canviant el nom de Bellestar pel de Rourell. El seu període actiu s'estén aproximadament des del 1162 fins al 1248, any en què els templers es vengueren les propietats i compraren el castell de Pira al costat de Barberà.
 
La propietat útil d'aquestes terres passà a mans de particulars i restà la propietat eminent a mans del Capítol tarragoní, concretament del paborde.
Segons Emili Morera, la Masó fou donada el segle XII a Ponç de Montoliu i pocs anys després passà a Santes Creus.
 
L'any 1356 pertanyia a la Comuna del Camp. El fogatge de 1365 li donà sis focs. A partir del 1436 fou senyoria del paborde de la Catedral de Tarragona i finalment de l'ardiaca de Vila-seca.
 
El 1708 la Masó només tenia 61 habitants, però la creixença demogràfica de mitjans del segle XVIII fou espectacular i passà a tenir-ne dos-cents setanta-cinc.